Batallons de fotògrafs retraten la violència urbana del 29M

Albert Guasch

Ja des del migdia els fotògrafs s’amunteguen al carrer Balmes de Barcelona, on comença a haver-hi contenidors cremats. Com que encara no saben què els depara la jornada, tant fotoperiodistes com amateurs volen capturar l’encant rogenc del foc esporàdic i el dens fum resultant de plàstic del mobiliari urbà arrugant-se rendit a les flames. Però tot això és territori ja explorat pels fotògrafs de Barcelona; doncs cada cop és menys inusual que a Europa s’hi prenguin aquest tipus de fotografies, producte de la violència de carrer. Pocs anys abans hagués costat de creure que ens trobem al Vell Continent, aquell que era tant segur de la seva maduresa.

Els ciutadans son conscients que vivim temps de canvi i s’han bolcat a explicar aquesta realitat naixent (o renaixent, depèn del punt de vista). Amb aquest objectiu al cap, tot un batalló de fotògrafs amateurs i professionals van retratar els disturbis que van succeir a Barcelona el 29 de març arrel de la convocatòria de vaga general per part dels sindicats

Sucursals bancàries plenes de nafres.
Drets d’imatge: Álvaro Palomo i Més que 1000 paraules

Ben entrada la tarda i coincidint amb la celebració de la manifestació pacífica, alguns dels carrers més emblemàtics de Barcelona pateixen aldarulls simultàniament: Pau Claris, Passeig de Gràcia, Diputació, Gran Via.  Els fotògrafs són un espècimen més de tota la munió d’individus que es movien entre aquests carrers a base de corredisses.

Els violents posen especial èmfasi en els bancs. Al carrer Paul Claris, diversos fotògrafs capturen com els grups antisistema irrompen en una seu de Catalunya Caixa i s’emporten una taula per a contribuir a la barricada que estan construint. Es tracta de captar el tret diferencial d’aquestes barbàriques jornades i els fotògrafs intueixen que una imatge com aquesta és consubstancial a les característiques de les protestes del 29M. En tot àlbum de fotografies que pretengui reflectir fidelment la vaga hi hem de trobar sucursals de bancs amb els vidres completament rebentats o escapçats, en el millor dels casos.

Els antiavalots dels Mossos d’Esquadra realitzen cordons per a separar els manifestants.
Drets d’imatge: Álvaro Palomo i Més que 1000 paraules

Però a mesura que el dispositiu dels Mossos d’Esquadra s’esforça per controlar la situació, Barcelona deixa de ser una ciutat sense llei. Els antiavalots aconsegueixen concentrar els manifestants violents a Plaça Urquinaona i a Plaça Catalunya. Un complex cordó policial converteix ambdues places en una mena de presó urbana. És aquí, segurament, on la feina dels fotògrafs esdevé més perillosa. És el moment on aquells que sempre han de ser a la primera línia dels esdeveniments fan un balanç personal: seguretat envers fotografiar els fets més espectaculars.

Perquè d’imatges insòlites n’hi ha per a tots els gustos. A Urquinaona, els manifestants més radicals incendien un Starbucks Coffee. Són aquests moments en què l’atzar capritxós t’ubica al lloc o no. Aquells que es queden a l’altra banda del cordó policial no van poden fotografiar la famosa franquícia consumida per les flames. S’han de conformar amb imatges de camions de bombers que paren bojos per apaivagar tots els focus de foc esporàdics que taquen el teixit urbà de Barcelona. Res no deixa de ser insòlit, els camions han d’esquivar els contenidors estirats el bell mig de la calçada, a mode de barricada. Qualsevol diria que aquest tipus de conducció amb obstacles només té lloc als videojocs.

A Plaça Catalunya, el dispositiu antiavalots dels Mossos d’Esquadra ha de dispersar els manifestants amb pots de fum. Un altre fet insòlit, feia gairebé 20 anys que la policia no n’utilitzava a Barcelona.

Fotògrafs amagant-se com autèntics soldats.
Drets d’imatge: Álvaro Palomo i Més que 1000 paraules

En gran mesura, la feina d’un fotògraf consisteix en ser al lloc oportú en el moment adequat. Molts cops queda en mans de l’atzar. Però anar d’una banda a l’altra a presenciar el màxim d’esdeveniments possible, maximitza la sort. Al cap i a la fi, es tracta de fer servir la imatge per relatar el món en què vivim, amb tot el valor del què hom pot fer gala i de la forma més humil possible. Però les imatges espectaculars són un gènere en sí mateix. Molts fotògrafs les persegueixen i, qui sap, la teva fotografia pot acabar donant la volta al món.

Galeries de fotografies del 29M:

Anuncis

About mesque1000paraules

Projecte de classe, som cinc estudiants de periodisme que hem obert aquesta finestra per conèixer i fer conèixer una mica més la fotografia com a eina periodística, la imatge com a nexe per narrar una història a algú; fotoperiodisme, vaja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: