Retrats que roben l’ànima

Judit Montenegro

Fotògraf, model i cinc minuts per captar la quotidianitat en una sola imatge. Repte superat per Pedro Madueño. Fruit d’aquest experiment i la gran complicitat amb personalitats emblemàtiques del nostre país, l’exposició “Pedro Madueño. Retrats periodístics, 1977-2012” recull al Caixa Fòrum una sel·lecció dels millors retrats d’aquest fotoperiodista publicades al diari La Vanguardia.


Caixa Fòrum, a la frontera entre la Barcelona urbana i el seu passat històric a la zona de Montjuïc. L’edifici fa justícia a aquesta manca de decantació arquitectònica: l’esplendor del modernisme industrial combinat amb unes parets de marbre blanc i unes escales mecàniques condueixen cap una entrada principal que envolta gairebé claustrofòbicament el visitant.

L’entrada a l’exposició “Pedro Madueño. Retrats periodístics, 1977-2012”.
Fotografia: Judit Montenegro

El hall de l’edifici evidencia activitat. Gent entra, surt, va cap a l’esquerra direcció a la filmoteca, cap a la dreta camí a Botiga de Souvenirs. La gran majoria puja les escales mecàniques en direcció a la zona d’exposicions. Goya, Delacroix i Pedro Madueño comparteixen recorregut al final dels esgraons. El camí a la sala que recull les fotografies en l’exposició “Pedro Madueño. Retrats periodístics, 1977-2012” convida a fer un salt en el temps. Dins les parets de l’edifici modernista de Casa Ramona, al final d’un tímid passatge, s’endevina l’inici de l’itinerari del testimoni de tres generacions en forma de retrat.

Antoni Tàpies és qui dóna la benvinguda. Les mans de la creació i un rostre pinzellat del pintor català impacten per la seva precisió i profunditat. Quim Monzó a mig afaitar és la segona personalitat que encapçala l’exposició. Casual, natural. Dos plats forts que reflexen la intensió de l’autor amb el seus retrats periodístics.

L’estructura interior de la sala divideix el recorregut segons el món que envolta cada personalitat retratada i la funció dels retratats. El primer dels blocs a destacar és el de els personalitats del món de la literatura i el periodisme. Imatges Sergi Pàmies, Baltasar Porcel, John Irving, Terenci Moix o Joan Brossa en la seva màxima simplicitat. Destaca el retrat de Joan de Sagarra estirat fumant un puro o la ja el mític rostre de Miquel Martí i Pol il·luminat parcialment per un raig de llum. “Fotografia el que no veus”.

Són les paraules escrites a la paret sobre aquestes imatges. Imatges tant diferents com les personalitats dels models, desmarcant Madueño dels típics retrats d’escriptor entre llibres o periodistes amb diari entre mans. Una aproximació a la seva naturalesa.

Rostres del món de la literatura i el periodisme a l’esposició de Pedro Madueño.
Fotografia: Judit Montenegro

Retrat de Tania Doris.
Drets d’imatge: Pedro Madueño

El necessari bloc dedicat a la política dóna una visió molt més humana dels representants fotografiats per Madueño. El fotoperiodista, que ha destacat per ser l’autor de reconegudes fotografies a càrrecs estatals, recull composicions explèndides com la de la silueta del rei Joan Carles I; la imatge oficial del president de la Generalitat, Artur Mas; la postura de Felipe González d’esquenes a la càmera i recolzat a la porta de la seva residencia llavors, l’any 1966, al Palau de la Moncloa; o el rostre de Baltasar Garzón. Tots ells propers i de mirada sincera.

El bloc que segueix la política presenta els retrats més atrevits de l’obra presentada a l’exposició de Madueño. Isabel Coixet en moviment; el despullat de Nazario Luque, cobrint-se únicament amb un tulipà vermell a joc amb l’estampat del sofà on s’estira; el gest burlesc de l’actor italià Jacopo Fo; o Tania Doris abraçant-se els pits sense ensenyar-los, mostrant la digna bellesa de la vedet. La visió més profunda i humana.

Finalment, el recorregut tanca amb tres fotògrafs de referència en l’obra de Madueño; Leopoldo Pomés, sobre una butaca amb un bastó a la mà; Carlos Pérez de Rozas sosté una càmera antiga; i, finalment, Francesc Català-Roca, un dels fotògrafs espanyols més influents de la generació de Madueño que apareix en el tancament de l’exposició per partida doble: la primera fotografia, el rostre de Català-Roca sota un raig de llum l’il·lumina parcialment, ressaltant les seves característiques ulleres; el segon dels retrats mostra la seva ma manipulant un objectiu d’una càmera de plaques. Amb aquestes imatges finals Pedro Madueño tracta de fer un petit però brillant homenatge als seus mestres i companys de professió.

Retrat de Francesc Català-Roca, gran mestre en fotografia i referent en l’obra de Madueño.
Drets d’imatge: Pedro Madueño

Un modern testismoni gràfic de tres dècades de la nostra història es troba fins el 24 de juny al CaixaFòrum de Barcelona.

Anuncis

About mesque1000paraules

Projecte de classe, som cinc estudiants de periodisme que hem obert aquesta finestra per conèixer i fer conèixer una mica més la fotografia com a eina periodística, la imatge com a nexe per narrar una història a algú; fotoperiodisme, vaja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: