“Aquella noia és guapa, la de la jaqueta de texà”

Drets d’imatge: Helmut Newton

Aleix Graell

– Zoologischer Garten, ausgang links. Òbviament la teva pronuncia de l’alemany en base el mapa no té res a veure amb la veu en off del S-Bahn de Berlín. L’estació està elevada i les vies són la frontera del cèntric parc del Tiergarten. Només he de baixar unes escales fins a sortir a peu de carrer d’aquesta estació de maons vermells. És un carrer sense glamour, tot i que es troba a dos cantonades de Kurfürstendamm (un Passeig de Gràcia a l’Oest de Berlín). A l’altra vorera s’alça un edifici marró d’estil neoclàssic, és el Museu de la Fotografia i des de 2004 alberga la Fundació Helmut Newton.

80 anys després, la mort de Newton i la reunificació han fet que un grup d’entusiastes hagin dedicat un museu a Helmut Neusteadter, nom del fill petit dels Neusteadter, nascut el 31 d’octubre de 1920 i que van exiliar-se a la Xina el 1938. Després de 2 anys a Singapur decideix anar-se’n a Austràlia on munta el seu estudi i decideix canviar-se el cognom per Newton. No he tingut contacte amb les fotografies de Newton, i el que sé fins ara, ho estic copiant de la guia.

Vestíbul.
Drets d’imatge: Stephan Mueller

El vestíbul és immens. Un gran hall, amb una monumental escala central que es bifurca resseguint la paret i puja al primer pis. A la paret hi ha de cinc retrats de mida natural en blanc i negre. Cinc dones nues, inalterables al temps, que representen un instant d’obertura d’una càmera de fer fotos. Em quedo uns segons mirant la fotografia de la dreta: “és molt bella”.

L’estranya, instintiva i instantània atracció que vaig sentir per aquella foto em va plantejar la qüestió de si amb les altres fotos de Helmut Newton em passaria el mateix o no. Aquesta pregunta va durar fins que vaig comprar l’entrada. Al entrar a la sala de la planta baixa on s’exposa la col·lecció permanent vaig veure que em tornaria a passar.

En dos panells negres Newton exposava algunes fotos de models, em crida l’atenció la força de cada instantània i la incapacitat dels visitants per mirar-se les fotos com qui passa les pàgines d’una revista qualsevol.

Per què? La postura?, els objectes? Poques fotos tenen el fons blanc; abunden els balcons, els sofàs, alguna cuina o menjadors amb finestres sense tancar. Les fotografies són en blanc i negre i mostren l’obsessió pel cos femení de Newton. Em passejo per la sala, en els panells hi ha pantalles de televisió amb imatges del fotògraf en les seves sessions. I una roda de premsa, els periodistes esperen, Helmut li comenta al que s’assenta al costat seu: “Aquella noia és guapa, la de la jaqueta de texà”.

En els vídeos apareixen algunes de les seves fotos per les revistes de moda més importants del segle XX: Vogue, Elle, Vanity Fair, Paris Match… Les seves sessions són en apartaments vulgars o en qualsevol habitació de les suits. Totes són models, dones altes, precioses, de cames llargues i nues o amb vestits que no acaben de posar-se. Les fotos enganxen i desprenen un glamour sexual, com si domestiquessin el sexe i el reduïssin a un instant de la seducció. Els homes tenen un paper residual en la fotografia de Newton i apareixen com a siluetes, sense força expressiva. En canvi, Newton fotografia dones fortes. No sé el perquè, però l’instint em diu que sí.

Segueixo amb l’exposició de la vida privada de Helmut. Mai va amagar el gust pels cotxes, l’alta societat o les festes. En l’exposició es pot veure una reproducció del seu pis a París i sempre em quedarà la imatge del quadre de Richard HamiltonQuè es el que fa les cases d’avui tan diferents?, tan atractives? ” Helmut va viure una vida a cavall de París, Nova York i Montecarlo.  Era un avantguardista: va ser pioner en col·locar nuus a les revistes.

Drets d’imatge: Helmut Newton

L’any 2004 Helmut Newton s’estavella amb el seu Cadillac a Los Angeles, mesos després un grup d’entusiastes engega aquest museu. Avui rep uns 700.000 visitants i constitueix un punt fantàstic per descobrir l’obra d’aquest fotògraf alemany. He quedat impressionat i una foto m’ha quedat gravada a la ment: una noia nua, amb tacons, al límit d’un balcó en un pis qualsevol i suporta un telèfon amb la mà. No se li veu la cara perquè fa una mica de vent i el cabell li passa davant. La buscaré a Google per què me n’he enamorat.

Documental  Frames From de Edge

Documental SUMO (El llibre més gran de la història)

Helmut Newton, el espírtu erótico del siglo XX por Josep Lapidario

Anuncis

About mesque1000paraules

Projecte de classe, som cinc estudiants de periodisme que hem obert aquesta finestra per conèixer i fer conèixer una mica més la fotografia com a eina periodística, la imatge com a nexe per narrar una història a algú; fotoperiodisme, vaja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: