Hem fet els 365

Alan Ruiz Terol

El Carles i l’Oriol, a primera fila, el primer i segon per l’esquerra.
Drets d’imatge: Alan Ruíz i Més que 1000 paraules

Tomàs Molina, Joel Joan, Nacho Vidal, Arcadi Oliveras, Joan Laporta, Ferran Adrià, Quim Monzó, Gerard Quintana, Josep Mª Espinàs, Els Amics de les Arts, Toni Soler, Antoni Bassas, Jordi Évole, Mònica Terribas, Josep Mª Pou, Jordi Sánchez, Àngel Làcer, Lluís Gavaldà, Jaume Cabré, Bibiana Ballbé, Empar Moliner, Santi Balmés, Albert Om, Oriol Rodríguez i Carles Rodríguez.

Si coneixeu els dos darrers noms de la llista segurament sapigueu què tenen en comú tota la resta de personatges, a part de ser catalans i famosos.  Si no, potser us sonarà més si us parlo del projecte 365 dies 365 entrevistes (365d365e). Ara sí? Tampoc? Doncs només resta dir que tots ells han estat entrevistats i fotografiats per l’Oriol i el Carles , respectivament, juntament amb altres personalitats destacables de la actual cultura catalana, en la que ha estat una de les iniciatives periodístiques més aplaudides del darrer any. O, com no han perdut l’ocasió d’assenyalar els dos emprenedors, “una autèntica bogeria”. Però la bogeria ha tirat endavant, i aquí els tenim, celebrant-ho. I d’això es tracta, no?

L’acte de clausura

Alguns assistents van voler fotografiar-se al fotocol.
Drets d’imatge: Alan Ruíz i Més que 1000 paraules

Ahir, però, no van ser 365 els assistents a l’acte de clausura. Ni van ser “els” 365 que hem pogut conèixer gràcies a sengles entrevistes. L’Oriol i el Carles es van rodejar de la seva família, amics, i gent que els hi va donar un cop de mà per tirar endavant el projecte. La resta, tenia entrada lliure. En un primer moment podia semblar que l’esdeveniment i el lloc triat (l’adéu-siau d’un projecte com el de 365d365e a l’Antiga Fàbrica Damm) aventuraven una cerimònia en tota regla. Amb cares conegudes, formal i exclusiva. La realitat, però, va distar notablement d’aquesta primera impressió. Va ser un acte totalment desenfadat, sense més pretensions que gaudir d’una nit de celebració; des dels dos emprenedors fins a aquells que només havien llegit un parell d’entrevistes. L’Oriol i el Carles no cabien en sí mateixos de la satisfacció. I es notava.

L’acte es va anunciar pel twitter oficial del projecte el dia anterior. Només calia confirmar l’assistència per correu electrònic, i esperar que arribessin les 20 hores del 15 de març. Les piulades amb felicitacions, sota el hashtag #HemFetEls365, van tenir enfeinat l’Oriol uns quants dies contestant-les una per una. Piulades –algunes- que ell mateix va compilar en una entrada al web. Moltes de les quals agraïen la voluntat de fer bon periodisme i desitjaven bona sort als dos emprenedors.

Però parlem de l’acte que ens ocupa. La gent va arribar a l’Antiga Fàbrica Damm abans, durant i després de l’hora establerta. Hi havia fotocol, sí. També concerts (Le Petit Ramon i Guillamino). I tampoc va faltar un bon sopar a base de cigrons, a càrrec d’El cigró d’or. Tanmateix, en cap moment va deixar de ser una vetllada familiar, desenfadada i on la gent anava i venia, saludant-se i conversant. Ah, i la cervesa, gratis. Obvi, no?

I ara què?

Algunes de les fotografies que decoraven les parets de la sala de concerts.
Drets d’imatge: Alan Ruíz i Més que 1000 paraules

Passaven les hores, i l’escenari es convertia en un aparador musical que amenitzava la vetllada. Quim Morales, de La Segona Hora a RAC1, va exercir de mestre de cerimònies, presentant els grups musicals i posant el toc d’humor a la nit. A la pantalla gegant que presidia la sala apareixien, un rere l’altre, alguns dels personatges que havien estat entrevistats. Les parets estaven igualment decorades amb retrats –molts d’aquests inèdits-, seguint l’estil íntim i personal que ha vingut caracteritzant la càmera del Carles: primers plans, sense color. Només expressió.

L’Oriol i el Carles, molt sol·licitats durant tota la nit –la seva nit- van tenir també un moment per a nosaltres. Les seves paraules, una curiosa barreja de cansament i l’exaltació, eren optimistes. I ara què, Oriol? “Ara toca descansar. Havíem pensat en continuar el projecte per altres vies, però de moment descansarem. De tota manera, el meu principal objectiu per fer-ho era trobar feina, i segueixo sense tenir-ne. Així que…”. 365 entrevistes, varis premis, i sense feina. Si ell és potimista, no hi ha motius per deixar de ser-ho. I tu, Carles? “Ja tocarem de peus a terra un altre dia, avui toca alegria”. I no els hi ho negarem.

(fotografies extretes del web oficial de 365d365e)

Enllaços d’interès

Crònica de l’esdeveniment, publicada a El Punt Avui

Entrevista a l’Oriol Rodríguez, publicada a 365d365e

Entrevista al Carles Rodríguez, publicada a 365d365e

Anuncis

About mesque1000paraules

Projecte de classe, som cinc estudiants de periodisme que hem obert aquesta finestra per conèixer i fer conèixer una mica més la fotografia com a eina periodística, la imatge com a nexe per narrar una història a algú; fotoperiodisme, vaja.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: